Els pòlips gastrointestinals (GI) són petits creixements que es desenvolupen en el revestiment del tracte digestiu, principalment dins de zones com l'estómac, els intestins i el còlon. Aquests pòlips són relativament freqüents, sobretot en adults de més de 50 anys. Tot i que molts pòlips d’IG són benignes, alguns poden avançar en càncer, particularment pòlips que es troben al còlon. Comprendre els tipus, causes, símptomes, diagnòstic i tractaments per a pòlips d’IG pot ajudar a la detecció precoç i millorar els resultats del pacient.
1. Què són els pòlips gastrointestinals?
Un pòlip gastrointestinal és un creixement anormal del teixit que es projecta des del revestiment del tracte digestiu. Poden variar de mida, forma i ubicació, afectant diferents parts del tracte GI, inclosos l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i el còlon. Els pòlips poden ser plans, sèssils (units directament al revestiment) o pedunculats (units per una tija fina). La majoria dels pòlips no són cancerosos, però certs tipus tenen un potencial més elevat per convertir-se en tumors malignes amb el pas del temps.
2. Tipus de pòlips gastrointestinals
Diversos tipus de pòlips es poden formar al tracte GI, cadascun amb característiques úniques i riscos de càncer:
• Polips adenomatosos (adenomes): Aquests són el tipus de pòlips més comú que es troben al còlon i tenen el potencial de convertir -se en càncer colorectal. Els adenomes es classifiquen en subtipus tubulars, villosos o tubulovillosos, amb adenomes villosos amb el major risc de càncer.
• Polips hiperplàstics: generalment petits i que es troben habitualment al còlon, aquests pòlips tenen un baix risc de càncer. No obstant això, els grans pòlips hiperplàstics, especialment a la part dreta del còlon, poden tenir un risc lleugerament augmentat.
• Polips inflamatoris: normalment vistos en persones amb malaltia inflamatòria intestinal (IBD), com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa, els pòlips inflamatoris solen ser benignes, però poden indicar inflamacions de llarga durada al còlon.
• Polips Hamartomatous: aquests pòlips són menys comuns i poden aparèixer com a part de síndromes genètiques com la síndrome de Peutz-Jeghers. Tot i que normalment són benignes, de vegades poden augmentar el risc de càncer.
• Polips de glàndules finances: que es troben a l’estómac, aquests pòlips solen ser petits i benignes. No obstant això, en les persones que prenen inhibidors de la bomba de protons a llarg termini (IPP), es poden produir un augment dels pòlips de glàndules finàniques, tot i que el risc de càncer continua sent baix.
3. Causes i factors de risc
La causa exacta dels pòlips GI no sempre és clara, però diversos factors poden augmentar la probabilitat de desenvolupar -los:
• Genètica: la història familiar té un paper important en el desenvolupament de pòlips. Les condicions genètiques com la poliposi adenomatosa familiar (FAP) i la síndrome de Lynch augmenten el risc de pòlips colorectals i càncer a una edat més jove.
• Edat: els pòlips es veuen més freqüentment en persones de més de 50 anys, amb el risc de pòlips adenomatosos i càncer colorectal que augmenta amb l’edat.
• Factors d’estil de vida: una dieta rica en carns vermelles o processades, obesitat, tabaquisme i un consum excessiu d’alcohol s’han associat a un augment del risc de formació de pòlips.
• Condicions inflamatòries: la inflamació crònica del tracte GI, sovint vist en condicions com la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, pot contribuir al desenvolupament de pòlips.
• Ús de medicaments: l’ús a llarg termini de determinats medicaments, com ara fàrmacs antiinflamatoris no esteroides (AINE) i IPP, pot influir en el risc de certs tipus de pòlips.
4. Símptomes de pòlips gastrointestinals
La majoria dels pòlips, particularment petits, són asimptomàtics. No obstant això, els pòlips o pòlips més grans en determinats llocs poden causar símptomes, inclosos:
• Sagnat rectal: la sang de la femta pot resultar de pòlips al còlon o al recte.
• Canvi en els hàbits intestinals: els pòlips més grans poden conduir a restrenyiment, diarrea o una sensació d’evacuació incompleta.
• Dolor o malestar abdominal: Tot i que rars, alguns pòlips poden causar dolor abdominal lleu a moderat si obstrueixen part del tracte GI.
• Anèmia: els pòlips que sagnen lentament amb el pas del temps poden donar lloc a una anèmia de deficiència de ferro, provocant fatiga i debilitat.
Atès que els símptomes són sovint subtils o absents, el cribratge rutinari, especialment per als pòlips colorectals, és crucial per a la detecció precoç.
5. Diagnòstic de pòlips gastrointestinals
Diverses eines i procediments de diagnòstic poden detectar pòlips d’IG, particularment al còlon i a l’estómac:
• Colonoscòpia: una colonoscòpia és el mètode més eficaç per detectar i eliminar pòlips al còlon. Permet la visualització directa del revestiment del còlon i del recte, i qualsevol pòlip que es troba normalment es pot eliminar durant el procediment.
• Endoscòpia superior: Per als pòlips a l'estómac o el tracte GI superior, es realitza una endoscòpia superior. S’insereix un tub flexible amb una càmera per la boca per visualitzar l’esòfag, l’estómac i el duodè.
• Sigmoidoscòpia: Aquest procediment examina la part inferior del còlon, coneguda com el còlon sigmoide. Pot detectar pòlips al recte i al còlon inferior, però no arriba al còlon superior.
• Proves de femta: Algunes proves de femta poden detectar traces de sang o marcadors d’ADN anormals vinculats a pòlips o càncer colorectal.
• Proves d’imatge: la colonografia CT (colonoscòpia virtual) pot crear imatges detallades del còlon i del recte. Tot i que no permet l’eliminació immediata de pòlips, pot ser una opció no invasiva.
6. Tractament i gestió
El tractament dels pòlips GI depèn del seu tipus, mida, ubicació i potencial de malignitat:
• Polipectomia: aquest procediment és el tractament més comú per eliminar els pòlips durant una colonoscòpia o endoscòpia. Els pòlips petits es poden eliminar mitjançant una trama o fòrceps, mentre que els pòlips més grans poden requerir tècniques més avançades.
• Eliminació quirúrgica: en casos rars en què els pòlips són molt grans o no es poden eliminar endoscòpicament, pot ser necessària una cirurgia. Això és més comú per als pòlips associats a síndromes genètiques.
• Monitorització regular: Per a pacients amb múltiples pòlips, antecedents familiars de pòlips o afeccions genètiques específiques, es recomana colonoscòpies de seguiment regular per controlar els nous pòlips.
Snare de polipectomia
7. Prevenir els pòlips gastrointestinals
Tot i que no es poden prevenir tots els pòlips, diversos ajustaments de l’estil de vida poden reduir el risc de desenvolupament:
• Dieta: consumir una dieta rica en fruites, verdures i cereals integrals, mentre que la limitació de carns vermelles i processades pot ajudar a disminuir el risc de pòlips colorectals.
• Mantenir un pes saludable: l’obesitat s’ha relacionat amb un augment del risc de pòlips, particularment al còlon, de manera que mantenir un pes saludable és beneficiós.
• Deixar de fumar i limitar la ingesta d’alcohol: tant el tabaquisme com el consum d’alcohol pesat estan associats a un augment del risc de pòlips d’IG i càncer colorectal.
• Cribratge regular: les colonoscòpies rutinàries són essencials, especialment per a individus de més de 50 anys o per a persones amb antecedents familiars de pòlips o càncer colorectal. La detecció precoç de pòlips permet eliminar -se abans que es converteixin en càncer.
8. Dognòstic i perspectives
El pronòstic per a individus amb pòlips gastrointestinals és generalment favorable, sobretot si es detecten pòlips precoçment i es treuen. Tot i que la majoria dels pòlips són benignes, el control i l’eliminació regular poden reduir significativament el risc de càncer colorectal. Les condicions genètiques associades a pòlips, com FAP, requereixen una gestió més agressiva a causa de l’elevat risc de malignitat.
Conclusió
Els pòlips gastrointestinals són una troballa habitual en adults, sobretot a mesura que envelleixen. Tot i que la majoria dels pòlips són benignes, certs tipus tenen un risc de ser cancerós si no es tracta. Mitjançant canvis d’estil de vida, cribratge regular i eliminació puntual, els individus poden reduir molt el risc de desenvolupar complicacions greus de pòlips d’IG. Educar el públic sobre la importància de la detecció precoç i el paper de les mesures preventives és clau per millorar els resultats i millorar la qualitat de vida.
Nosaltres, Jiangxi Zhuo Ruihua Medical Instrument Co., Ltd., Som un fabricant a la Xina especialitzada en els consumibles endoscòpics, com araFòrceps de biòpsia, hemoclip, Polyp treu, agulla d'escleroteràpia, catèter polvoritzador, pinzells de citologia, Guardar, Cistella de recuperació de pedra, catèter de drenatge biliar nasaletc., que s'utilitzen àmpliament aEmr, ESD, Ercp. Els nostres productes estan certificats per CE i les nostres plantes estan certificades per ISO. Els nostres béns s’han exportat a Europa, Amèrica del Nord, Orient Mitjà i part d’Àsia i obté àmpliament el client del reconeixement i elogi!
Posat Post: 18 de novembre-2024